Ruta pel Call Jueu de Girona, un viatge a l'època medieval
Recreacions Històriques Girona
#15 Jornades de recreacions històriques a Girona
09/08/2019
Pujada a Els Àngels de Girona
#33 Rutes a Girona: als Àngels, a peu o en bicicleta
18/09/2019
 

#18 Ruta pel Call Jueu de Girona, un viatge a l'època medieval

Història del barri i de la influència de la comunitat jueva a la ciutat de Girona, i els punts turístics clau

 
 

La prova més antiga que demostra el pas de la comunitat jueva per Girona és un document preservat que data de l'any 888 en el qual s'esmenta per primer cop la presència de 25 famílies. Tot i això, no va ser fins ben entrat el segle XII quan aquesta comunitat realment s'articulà al carrer de la Força, abans anomenat carrer de Sant Llorenç. Fou allí on s'instal·laren la major part de famílies que vivien als voltants de la Catedral, formant una petita comunitat de fins a 800 veïns. Per altra banda diversos punts de Catalunya també van acollir la primera aljama, com Barcelona (1244), Castelló d'Empúries, Besalú, Figueres, Banyoles o Torroella de Montgrí.

Amb el temps, la seva solvència econòmica i adquisició de béns immobles va incomodar als cristians, que van veure com ja no podien viure de rebre les seves rendes. Aquest fet va fer que els cristians s'enfrontessin amb els monarques de l'època, que acceptaven la presència de jueus, els hi cobraven impostos alts i a canvi els hi oferien protecció. A Girona la comunitat disposava d'una extensió de terra verge al nord de la ciutat, almenys des de 1207, concretament a Montjuïc (muntanya dels jueus), on podien enterrar els seus difunts, immobles situats al carrer de les Ballesteries, al Mercadell (espai ocupat actualment per l'edifici de la Pia Almoina), i a la zona pseudoindustrial del Mercadal, on van posseir drets sobre diversos molins.

 
 
Els carrers estrets i humits de pedra que conserva Girona ens permeten endinsar-nos al passat jueu de la vila
 
 

Les últimes dècades de presència de jueva a Girona es van caracteritzar per la forta pressió a la qual era sotmesa: no se'ls permetia viure fora del Call, i si en sortien, havien d'identificar-se amb un cercle vermell. D'aquell llegat centenari en resta l'actual Call Jueu de Girona, un dels més ben conservats d'Europa amb la col·laboració econòmica de l'estat d'Israel.

 
 
 
 

Museu d'Història dels Jueus

Al terra del pati del Centre Bonastruc ça Porta, hi podem trobar il·lustrada una gran estrella de David, molt a prop d'on es va erigir la darrera sinagoga jueva de Girona, utilitzada fins que els seus adeptes van ser expulsats de la ciutat i de la península el 1492. Avui en dia, aquella sinagoga del segle XV alberga el Museu dels Jueus i l’Institut d’Estudis Nahmànides, un equipament que atreu cada any milers de turistes a la ciutat, i que està situat entre el carrer de la Força i el carrer de Sant Llorenç, en ple Call de Girona.

Aquest museu està dedicat a totes les comunitats jueves medievals, però fa especial referència a la gironina. Ens acosta la seva història, cultura, gastronomia, costums, oficis... en definitiva, el caràcter que va permetre l'esplendor de la comunitat jueva el segle XIII, tot i existir forts moviments de rebuig. A més a més conté la col·lecció lapidària hebrea més important de l'Estat Espanyol. El museu està obert cada dia de 10h a 18h excepte diumenges i festius que tanca a les 15h, l'entrada és de 2 euros i permet l'ús d'una àudio-guia. Per a poder accedir-hi cal entrar pel Centre Bonastruc ça Porta, al carrer de la Força número 8, casa propietat del metge i filòsof que dóna nom al centre, un dels membres més destacats de la comunitat, amb ressò arreu de Catalunya i amb un carrer amb el seu nom a Jerusalem.

 
 
 
 

El Call Jueu de Girona

Dins la Força Vella, un dels espais més emblemàtics és el Call Jueu, format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen l'aura dels temps medievals. És un dels més ben conservats d'arreu del món, un barri laberíntic de pedra que parla al visitant del passat de la ciutat i el connecta amb el seu present.

La seva influència social, política, religiosa, econòmica i cultural a Girona, sobretot entre els segles XII i XIV, és indiscutible. Actualment el Call Jueu de Girona continua essent un motor econòmic pel que fa a l’àmbit turístic, és dels més visitats del món i ha esdevingut un signe d’identitat de la ciutat i part indestriable de la seva marca. També ha suposat una font d'inspiració per a múltiples manifestacions culturals, i ha generat una quantitat ingent de literatura, fotografia, pintura, escultura o gravats; i ha influït en l’arquitectura, en l’urbanisme, en la gastronomia, modelant les tradicions i costums dels gironins.

 
 
 
 

Altres punts clau de la ruta de la comunitat jueva a Girona

La Pujada de la Mare de Déu de la Pera: està situada a la dreta del carrer de la Força i acaba en un dels pòrtics de l’antic Call de Girona, seguint-la podrem arribar al límit superior del barri jueu.

La Pabordia: es tracta d'un conjunt d’edificacions on hi havia els banys públics entre els segles XIII i XIV. Hi podrem arribar seguint la Pujada de la Mare de Déu de la Pera.

Placeta de l’Institut Vell: situada gairebé al final del carrer de la Força, on hi ha diverses construccions molt significatives respecte al pas dels jueus per Girona a l’època medieval. A la placeta hi ha la Canonja Vella, un edifici del segle XII, a l’interior del qual es pot trobar un antic carreró paral·lel al carrer de la Força i que actualment està tapiat.

 
 
 
Reservar
Català