El Tarlà de l'Argenteria i els altres Coronavirus que Girona ha superat
Festival Strenes a la Catedral de Girona
#74 Strenes Girona 2020?
13/03/2020
 

El Tarlà de l'Argenteria i els altres Coronavirus que Girona ha superat

La ciutat de Girona ja ha sobreviscut en el passat a altres epidèmies i pandèmies

 
 

Girona i Catalunya han sobreviscut històricament a molts escenaris complicats similars al que ens toca viure actualment degut a la pandèmia mundial de Coronavirus aquest 2020. En temps pretèrits la freqüència i agressivitat de les pestes i epidèmies era molt més accentuada i difícil de combatre.

La primera dada documentada d’un fet similar ocorregut a la ciutat la trobem el febrer de 1349, quan una pesta anomenada “Mortaldat dels Infants” va arribar a la seva fi després d'anys reduint sensiblement la població gironina, que ho va perdre pràcticament tot i va quedar sotmesa en la ruïna.

Quasi trenta anys després, el 1371, va renéixer amb el nom de la “Mortaldat dels Adults”, que va portar al Papa Gregori XI a concedir una indulgència plenària i remissió de tots els pecats als habitants de Girona, per així "proveir de salut a les ànimes dels ciutadans" per la gran mortaldat que va provocar aquesta nova pesta.

Les epidèmies van retornar a Catalunya, i a Girona lògicament, del 1410 al 1494, amb successius contagis que van perpetuar la malaltia durant anys, fins que finalment es va acabar prohibint l’accés a la ciutat de forans provinents de zones infectades.

El 1515 una epidèmia procedent del Rosselló i de Barcelona va portar als Jurats a procedir amb l’expulsió de les prostitutes de la ciutat, per a “aplacar la ira del cel”. Cinc anys després quan ja es creia superada l’epidèmia, va retornar amb molta més virulència fins al 1531, provocant "un pànic extraordinari", amb gran part dels gironins fugint cames ajudeu-me, i dels oficials de la reialesa, deixant la ciutat sense autoritat.

Una epidèmia de grip iniciada el 1563 i finalitzada el 1580 amb la denominació de "Cucurella", va deixar a quasi tots els habitants amb procés gripal. Però el pitjor estava per arribar, la pesta més devastadora dels temps moderns fou la de 1650, a l’altura de la pesta negra de 1348. Girona ciutat va perdre poc més de 1000 vides, una cinquena part de la població de tot Catalunya va acabar defallint, amb un catastròfic posterior rebrot l’any 1653.

 
 
Girona ja ha superat prèviament epidèmies i pandèmies com el Coronavirus, i fins i tot n'han nascut llegendes com les del Tarlà que encara perduren
 
 
 
 

L'origen de la llegenda del Tarlà de l'Argenteria


El Tarlà de l'Argenteria, és una de les figures més estimades de l'imaginari gironí, un nino que penja de banda a banda del carrer de l'Argenteria i que es fa giravoltar durant determinats dies de l'any.

La seva història es remunta a una època en què les diverses pestes que havien assetjat la ciutat, s'havien transformat en una de les pors més arrelades entre la població. Un petit brot d'una d'aquestes es va manifestar al carrer Argenteria, provocant el pànic entre la població. Per a evitar els possibles contagis a la resta de la ciutat, el carrer va ser posat en quarantena i tancat i barrat amb una tanca de canyes, sistema que també va ser utilitzat per a les portes i finestres perquè es creia que impedien la transmissió de la pestilència.

 
 
 
 

Els veïns d'aquell carrer de Girona es van veure obligats a romandre aïllats, en una quarantena que els va mantenir sense poder sortir durant llargues jornades, plenes d'avorriment i tristesa, com actualment ens està passant en ple 2020 amb el Coronavirus. Just llavors va néixer la llegenda del personatge popular del Tarlà, un acròbata va decidir realitzar cabrioles pel bell mig del carrer, com els del circ, distraient així a la mainada i ajudant a tothom a no caure en l'angoixa.

Encara avui dia es recorda a aquest gironí, amb un ninot que penja d'una barra giratòria, imitant les seves giragonses. El Tarlà de l'Argenteria va esdevenir una figura molt estimada pels gironins per transmetre alegria i positivisme en èpoques molt complicades.



 
 

La llegenda del Tarlà de l'Argenteria i el popular xuixo gironí


Una curiosa llegenda ens narra que el Tarlà de l'Argenteria estava enamorat de la filla d'un pastisser, i aquest no els permetia estar junts de cap de les maneres. Un dia, aprofitant que el pastisser havia marxat, el Tarlà va animar-se a parlar amb la noia, però de sobte van sentir com el pastisser tornava i el Tarlà no va tenir cap altra opció que amagar-se a dins d'un sac de farina. Mentre romania amagat, esperant que l'home marxés, va respirar les restes de farina que hi havia al sac i va esternudar amb tanta mala sort que el pare de la noia el va descobrir.

El Tarlà de l'Argenteria, que volia fer-se perdonar i demanar la mà d'aquella noia que li havia robat el cor, va fer una sorprenent proposta al pastisser, la recepta d'un dolç desconegut a canvi de la mà de la filla i el perdó. És d'aquesta manera com el xuixo es va convertir en el dolç més conegut de Girona, i el Tarlà es va poder casar amb la seva enamorada.

 
 
 
Reservar
Català