La Jueria de Girona
Punts turístics clau, història del barri i de la influència de la comunitat
La prova més antiga que demostra el pas de la comunitat jueva per Girona és un document preservat que data de l’any 888 en el qual s’esmenta per primera vegada la presència de 25 famílies. No obstant això, no va ser fins ben entrat el segle XII quan aquesta comunitat realment es va articular al carrer de la Força, abans anomenat carrer de Sant Llorenç. Va ser allà on es van instal·lar la major part de famílies jueves que vivien als voltants de la Catedral, formant una petita comunitat de fins a 800 veïns. D’altra banda diversos punts de Catalunya també van rebre la primera aljama, com Barcelona (1244), Castelló d’Empúries, Besalú, Figueres, Banyoles o Torroella de Montgrí.
Amb el temps, la seva solvència econòmica i adquisició de béns immobles va incomodar als cristians, que van veure com ja no podien viure de rendes. Aquest fet va fer que els cristians s’enfrontessin amb els monarques de l’època, que acceptaven la presència de jueus, els cobraven impostos alts i a canvi els oferien protecció. A Girona la comunitat jueva disposava d’una extensió de terra verge al nord de la ciutat, com a mínim des de 1207, concretament a Montjuïc (muntanya dels jueus) on podien enterrar els seus difunts. A més d’immobles situats al carrer Ballesteries, al Mercadell (espai ocupat actualment per l’edifici Pia Almoina), i a la zona pseudoindustrial del Mercadal, on posseïen drets sobre diversos molins.
”Els carrers estrets i humits de pedra que conserva Girona ens permeten endinsar-nos en el passat jueu de la ciutat.
Les últimes dècades de presència de jueus a Girona es van caracteritzar per la forta pressió a la qual eren sotmesos: no se’ls permetia viure fora del seu barri, i si sortien, havien d’identificar-se amb un cercle vermell. D’aquell llegat centenari queda l’actual Barri Jueu de Girona, un dels més ben conservats d’Europa amb la col·laboració econòmica de l’estat d’Israel.
Museu d'Història dels Jueus
Des d’Hotels Ultonia Girona es pot arribar còmodament a peu al centre d’exposició Bonastruc ça Porta. Al terra del seu pati, podem trobar il·lustrada una gran estrella de David, molt a prop d’on es va erigir l’última sinagoga jueva de Girona, utilitzada fins que els seus adeptes van ser expulsats de la ciutat i de la península el 1492. Avui en dia, la sinagoga de segle XV alberga el Museu dels Jueus i l’Institut d’Estudis Nahmànides, un equipament que atreu cada any a milers de turistes a la ciutat, i que està situat entre el carrer de la Força i el carrer de Sant Llorenç, en ple barri vell de Girona.
Aquest museu està dedicat a totes les comunitats jueves medievals, però fa especial referència a la gironina. Ens acosta la seva història, cultura, gastronomia, costums, oficis … en definitiva, el caràcter que va permetre l’esplendor de la comunitat jueva al segle XIII, tot i existir forts moviments de rebuig. A més conté la col·lecció lapidària hebrea més important d’Espanya. El museu està obert cada dia de 10 h a 18 h excepte diumenges i festius que tanca a les 15 h, l’entrada és de 2 euros i permet l’ús d’una audioguia. Per poder accedir-hi cal entrar pel Centre Bonastruc ça Porta, al carrer de la Força número 8, casa propietat del metge i filòsof que dona nom al centre, un dels membres més destacats de la comunitat, amb ressò a Catalunya i amb un carrer que porta el seu nom a Jerusalem.
El Barri Jueu de Girona
Dins de la Força Vella, un dels espais més emblemàtics és el Barri Jueu, format per un laberint de carrerons i de patis que mantenen l’aura dels temps medievals. És un dels més ben conservats d’arreu del món, un barri laberíntic de pedra que parla al visitant del passat de la ciutat i el connecta amb el seu present.
La seva influència social, política, religiosa, econòmica i cultural a Girona, sobretot entre els segles XII i XIV, és indiscutible. Actualment el Call Jueu de Girona segueix sent un motor econòmic pel que fa a l’àmbit turístic, és dels més visitats del món i s’ha convertit un signe d’identitat de la ciutat i part inseparable de la seva marca. També ha suposat una font d’inspiració per a múltiples manifestacions culturals, i ha generat una quantitat ingent de literatura, fotografia, pintura, escultura o gravats; i ha influït en l’arquitectura, en l’urbanisme, en la gastronomia, modelant les tradicions i costums dels gironins.
Altres punts clau de la ruta de la comunitat jueva a Girona
La pujada de la Mare de Déu de la Pera: està situada a la dreta del carrer de la Força i acaba en un dels pòrtics del nucli antic de Girona, seguint-la podrem arribar a el límit superior del Barri Jueu.
La Pabordia: es tracta d’un conjunt d’edificacions on estaven els banys públics entre els segles XIII i XIV. Podrem arribar seguint la pujada de la Verge de la Pera.
Placeta de l’Institut Vell: situada gairebé a la fi del carrer de la Força, on hi ha diverses construccions molt significatives respecte el pas dels jueus per Girona a l’època medieval. A la plaça hi ha la Canonja Vella, un edifici de segle XII, a l’interior es pot trobar un antic carreró paral·lel al carrer de la Força i que actualment està tapiat.
